Mireia Rosich, la Veïna dels Museus

Mireia Rosich és la directora de l'Organisme Autònom del Patrimoni Municipal "Víctor Balaguer", institució museística amb seu a Vilanova i la Geltrú. Des d'aquesta mena de sanedrí del patrimoni cultural es gestionen la Biblioteca Museu Víctor Balaguer i el Museu Casa Papiol, entre d'altres equipaments i competències adherides, amb recursos escassos, cada vegada més escassos.

Mireia és una dona que exhala talent i sensatesa. Parla amb contundència, això sí, perquè té apamat el seu particular univers, massa incomprés; potser massa incompresa, també ella. És una d'aquelles professionals capaç de seduir-te amb tot un repertori d'arguments i coneixements; i ho fa des de la modèstia i la discreció, però sobretot amb un entusiasme que a voltes l'aboca al llindar de la vehemència. I llavors encara es mostra més seductora. 

La jove directora del "Víctor Balaguer" ens ha dit que "els museus petits sempre han estat en crisi". La cosa no ve d'ara. Ha insistit en la necessitat d'involucrar el sector privat i que l'eix del finançament es desplaci de l'eterna mamella del sector públic per tal de trobar recursos alternatius, "perquè mantenir els museus és una llosa" i avui dia es fa molt i molt difícil obtenir ingressos per al manteniment del patrimoni cultural.

Si és cert -ho diu ella- que quan visitem els museus només hi veiem el 15% dels fons existents, no ens amaga que en el cas del Balaguer són més de 10.000 les referències catalogades i que encara queden nombrosos objectes per indexar. Quan parla del Balaguer, diu que "aquest és un museu amb una història molt especial" i ho diu d'una manera apassionada però sense perdre el crèdit que s'ha merescut des del primer moment que ens ha començat a parlar dels nostres museus.

Mireia Rosich ha posat molt l'accent en el concepte de "museu 2.0", el museu actiu, interactiu i proactiu, i no només pel fet d'haver ingressat en l'entramat de les xarxes socials (Facebook i Twitter). Un museu com el Balaguer ha d'oferir molt més i ha de posar en valor els seus actius i atractius. I, sense complexos, rubrica que tot i dependre del sector públic, molt acostumat a queixar-se, cal treballar, treballar i continuar treballant. I ella ho fa, i ho fa molt bé.