Pere Tàpias, el veí que ha aparcat la moto

Ja fa temps que Pere Tàpias va aparcar la moto i es va dedicar als menesters gastronòmics; com també ja fa temps que va encetar carrera com a conciliador o mediador de conflictes, fins fa foc com a defensor de la ciutadania a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i a partir d'ara com a mediador independent. En Pere Tàpias diu que això del conflicte és inherent a les persones.

Però l'alter ego de Joan Collell no deixa de banda la seva dèria culinària i afirma convençut que "així com el llit desuneix, la taula uneix". Potser per això ja fa 14 anys que manté una audiència prou agraïda en el seu programa de Catalunya Ràdio, Tàpias variades.

En el seu pas per la reunió d'escala dels Veïns de l'ADEG, segons consta a l'acta del 21 de gener de 2011, el cantautor, advocat, gastrònom, mediador i locutor de ràdio -inextricable totum revolutum- va exercir de vilanoví i va aportar un document com a credencial provocadora: un article de César González-Ruano publicat al Diario de Villanueva, el 22 d'agost de 1945, amb el títol La cerrada Villanueva, amb sentències tan contundents com aquesta: "lo que más nos ha gustado de Villanueva es su honrada falta de malicia contemporánea, su desdén, su orgullo recóndito, su no se sabe qué, que hiere a la llegada y retrasa a la salida".

Tot plegat, dóna pretext al nou Veí de l'ADEG per afirmar que aquella fil·loxera de finals de segle XIX és com la plaga de la totxana de principis del segle XXI, en el sentit que suposa un trasbals per a l'economia de l'entorn. I tornant a Vilanova, s'exposen tres factors capitals que han condicionat l'ordre de les coses i fins i tot la idiosincràsia local: el ferrocarril, el port i la Pirelli.