Josep Lluís Ibáñez, el Veí del sector sanitari

Els recursos i les infraestructures de la sanitat pública al Garraf són insuficients per atendre les necessitats de la població i, a més, falten metges. Això no és tot, la conjuntura econòmica i la consegüent retallada pressupostària ha fet tancar l'aixeta de les inversions pel que fa tant als nous projectes com a les accions de millora i manteniment dels equipaments ja existents.

Amb aquesta equació de solució incerta i sovint enmig d'un safareig polític, el Dr. Josep Lluís Ibáñez ha de gestionar el Consorci Sanitari del Garraf i el projecte prou anunciat d'un nou hospital que ocuparia 50.000 m2, que tindria un cost d'uns 120 milions d'euros i que estaria ubicat a Vilanova. En aquest sentit, el gerent del CSG ha afirmat que la seva localització ve condicionada pel factor de proximitat a la major concentració d'usuaris potencials. 

El CSG és una entitat pública vinculada al territori formada pels ajuntaments de la comarca del Garraf i Cunit, juntament amb la Fundació Hospital Comarcal Sant Antoni Abat i la Fundació Hospital Residència Sant Camil. L'objectiu fundacional d'aquest Consorci és "satisfer amb excel·lència i de forma sostenible les necessitats sanitàries i socials de les persones de la nostra àrea d’influència amb un enfocament integral".

Josep Lluís Ibáñez, en la seva participació a la reunió de Veïns de l'ADEG, s'ha mostrat molt preocupat per la situació econòmica i per les afectacions que poden detrimentar la qualitat dels serveis sanitaris que es gestionen des del Consorci.

En clau de futur, Ibáñez ha parlat de la necessitat de fer front a la que ja es coneix com a "epidèmia cognitiva" o "epidèmia silenciosa" o també "epidèmia del 3r mil·lenni". Aquests termes fan referència al creixement continuat de malalties com l'Alzheimer o la demència.

També en un altre aspecte de futur, el gerent del Consorci ha parlat de promoure l'hospitalització a domicili, sobretot per a situacions de convalescència o bé de llarg tractament. L'ús i adequació de les noves tecnologies podrien afavorir aquest sistema, més còmode per als pacients i per al seu entorn familiar i afectiu.