La Veïna de les castanyoles

Belén Cabanes no només emociona a dalt de l'escenari. També emociona quan explica què fa i perquè ho fa. Només cal observar-la, a ella i a les seves castanyoles; a les seves castanyoles i a l'arquitectura dels seus gestos, sempre gràcils, i sonors també.

Haver nascut a Vilanova i la Geltrú i fer-se una virtuosa de les castanyoles i la dansa espanyola no és una paradoxa, perquè no cal buscar explicacions ni trobar contrastos. Només heu de presenciar un dels seus espectacles, com ara Ocells d'Ivori. Aquesta és una al·legoria orquestrada per a les seves castanyoles d'ivori, peça única que li va llegar el mestre Udaeta. Aletejar les castanyoles, com una corrua d'ocells intrèpids que voletegen l'escenari, és cosa de veure quan ho fa i com ho fa la Belén, i és cosa de sentir.

Belén Cabanes va començar a ballar gairebé per prescripció mèdica. Al seu voltant, les germanes feien música i, qui sap perquè, el pare li va regalar les seves primeres castanyoles. No podia ser d'una altra manera i vet aquí que en va sortir una ballarina de dansa espanyola, perquè, a més, dintre d'ella hi bategava aquell compendi de facultats que només tenen les artistes. I ella ho és, missatgera d'emocions, brollador d'encanteris.

Ens agrada escoltar-la quan ens parla de transmetre intimitats des de l'escena i del rar privilegi d'escampar-les, compartint-les amb els espectadors, enlluernats pels prodigis d'uns moviments que només aturen el silenci. També nosaltres algun dia hem tingut el meravellós atzar de ser-ne partícips, també de la seva màgia.

Perquè és així de seductora, aquesta Veïna és d'aquelles que fan presumir al veïnat.