En els temps que corren, on la desafecció i la desconfiança són valors en alça, fer una asseveració com la del títol té matisos temeraris. De tota manera, a vegades cal prendre part per l'opció més desagraïda. I per a defensar aquesta posició no ens basarem en defensar la idea de les crítiques, encertades però dirigides a les formes, sinó que ho valorarem en positiu, pel fons de la idea. Postular-se per uns jocs olímpics d'hivern vol dir dir-li al món que aquest país és un país de turisme hivernal. I això no és poc: milers de turistes d'alt poder adquisitiu fan vacances a la neu i actualment no consideren els Pirineus com a destí. Per tant, significa posicionar-se, entrar en l'imaginari dels consumidors com a destí hivernal. I ens cal? Doncs sí. Hem sentit repetidament que el model turistic de sol i platja dóna signes d'esgotament, que cal desestacionar el turisme, i que cal buscar oferta de més valor afegit. El turisme hivernal dóna de ple en en centre d'aquestes necessitats i, a més, porta afegits altres beneficis a nivell d'equilibri de país i de desenvolupament de comarques tradicionalment poc afavorides. Les olimpíades d'hivern, ben executades i posades en el context adequat, poden ser el catalitzador d'aquest desenvolupament. Hi ha qüestions colaterals que no són futileses: la sostenibilitat d'aquest model turístic, l'efecte del canvi climàtic sobre la innivació al Pirineu, el finançament del conjunt d'aquesta aposta... No són qüestions menors i requereixen un debat, i aquest seria un bon lloc per començar-lo. En canvi, no cal debatre més si és un projecte ideat d'avui per demà, si és de l'interès electoral de l'alcalde de Barcelona, o si les maneres d'anunciar-ho fent que els principals actors se n'assabentessin per la premsa van ser les més adequades. Aquests són debats possibles i on és fàcil prendre partit en contra de les maneres. Però fixem-nos per un moment en el fons, que aquest és el debat que ens interessa. Sobretot per la seva dimensió econòmica. David Andreu ADQA

Bitàcola