En el context econòmic i polític actual hi ha dos vectors que han de formar part del discurs: la crisi econòmica per una banda i la futura onada electoral. Si volem teixir aquests dos fils argumetals els podem lligar en una expressió: la política de dinamització econòmica (canvieu-ne el nom pel que us faci sentir més còmodes). Després d'haver reaccionat tard i malament al retrocés econòmic, aplicant només cures paliatives, el moment demana una altra visió de la política, una que realment serveixi per a crear riquesa. Per això cal posar l'accent en una política de dinamització econòmica veritablement seriosa i global, vertical en els estrats de l'administració (i agents socials!) i transversal en les àrees d'actuació. Aquesta polí­tica ha de ser, a més, capaç de treballar a dos ritmes. D'una banda ha de poder treballar aspectes tàctics de resultats a curt termini. Però, al mateix temps, ha de comptar amb la visió, i a vegades la generositat, que demanen les actuacions estratègiques, imprescindibles però de resultats diferits. Podem parlar del que s'ha fet, però serà millor parlar del que cal fer. El més important és que aquest concepte recuperi l'espai que li correspon a l'agenda política i mediàtica, un espai que darrerament ha cedit a d'altres qüestions, a vegades rellevants, però sovint estèrils. L'onada electoral que s'acosta hauria de fer-li un lloc en el discurs i en els programes. Cal tornar a pensar en la creació de riquesa com a un dels motius que justifiquen que ens organitzem en una societat. David Andreu ADQA

Bitàcola