Ara que ja sabíem fer de paletes, ara resulta que hem de d’innovar, investigar i descobrir coses que ningú no sabia abans. Uffff.. això ha de ser difícil. Francament, no sé per on començar. De biotecnologia no en se res i la meva dona es nega a que faci experiments de fusió nuclear a casa. No se si seré capaç d’inventar res. Ja ho sé que no m’ho demanen a mi concretament però si pensem que els que han d’innovar són els altres anem malament. A mi em van ensenyar que el “que inventen ellos” era un defecte dels espanyols contra el que nosaltres estàvem vacunats i, ingenu com sóc, m’ho vaig creure. Continuo sense saber que fer...... Resar no val, oi? Les plantes creixen en funció de processos naturals majúsculs però oi que els pagesos adoben la terra? I com s’adoba el terreny de la innovació? Sabem que calen diners però, amb pena, reconec que no en tinc. Sabem també que la ciència i la tecnologia es desenvolupen millor on el treball és més valorat que el privilegi. Sabem que la competència estimula més que el monopoli. Sabem que el contrast de criteris és mes fructífer que el dogma i sabem que el risc fa espavilar més que no pas la seguretat. Per aquí ja se’m acut alguna cosa però són mals temps per a la revolució. Baixant a la realitat, i mentre ens preguntem quin és el secret per què un equip de futbol sigui el centre del món, podríem començar, per exemple, fent que els programes de dibuixos animats infantils de la tele fossin en anglès amb la intenció que la canalla ho tinguessin més fàcil per aprendre l’idioma. Les grans empreses dels “media”, com totes les grans empreses, estan mancades de voluntat i són inertes a la intel·ligència però les teles locals ho podrien fer. Deixo la proposta per si algú de la política ho vol recollir. No n’estic segur que funcionés però, com a mínim, se’n parlaria que ja és molt. El secret és fer que la terra sigui fèrtil i aquí tothom hi té alguna cosa a fer. Després, amb sort, pot aparèixer una llavor que quan creixi es transformi en Google, Einstein o Messi, per que no.