El departament de Territori de la Generalitat de Catalunya ha venut uns terrenys que originàriament estaven destinats a un parc empresarial aeronàutic, a una empresa que hi construirà un centre comercial de botigues “Outlet”.
Per a protegir l’operació de les crítiques, s’ha posat per endavant la creació de 1.000 llocs de treball. La informació, procedent de la promotora (podeu llegir la informació aquí), ha sigut ràpidament adoptada per l’administració, i amplificada pels mitjans de comunicació. És la miopia de qui no veu que els llocs de treball es transvasaran des de les botigues que es veuran abocades a tancar per la pèrdua de clientela.
Posar per endavant la creació de llocs de treball és una estratègia comunicativa que pretén guanyar adhesions per a un projecte que no beneficia el territori. Es tracta d’un projecte marcià, que aterra en uns terrenys de propietat fins ara pública, i que suposa un impacte negatiu tant pel teixit comercial de les comarques al sud de Barcelona, com per a la mobilitat viària.
El model comercial català, defensat entre d’altres pel mateix conseller Puig l’endemà que el conseller Vila es vantés de l’operació urbanística, no és el de centres comercials allunyats del nucli i que despoblen d’activitat econòmica el centre de la ciutat. Hi ha interessos urbanístics i de grans corporacions que ho persegueixen, però no és de l’interès general. Què preferim? Centres urbans amb botigues obertes, o desplaçar-nos en cotxe a complexos d’extraradi dissenyats i administrats des de la llunyania, i al servei d’interessos poc arrelats al nostre territori?
No es tracta només de posar-nos de part del petit comerç, perquè també els centres comercials de les ciutats són cada vegada més un parc de franquícies. Es tracta de posar-nos de part del nostre propi model comercial, urbà i d’estil de vida, allunyat del concepte americà (o francès) de parcs comercials despersonalitzats, insostenibles i gestionats per individus amb ben poc interès per l’entorn on s’implanten. I prevenir-nos de la desertització del centre de la ciutats.
I així, mentre molts fem pinya amb el govern de Catalunya per a insuflar vida comercial als centres de les nostres viles, nosaltres mateixos ens fem trampes promovent des de la mateixa administració una operació urbanística on l’Incasòl ha fet caixa i l’ajuntament de Viladecans en traurà un rèdit a curt termini (després d’invertir 32 milions en la urbanització). I on hi havia d’anar un parc aeronàutic per atraure inversions en sectors productius d’alt valor afegit, i ara hi haurà botigues on comprar a preu rebaixat col·leccions de temporades anteriors.
No fa pas massa, el conseller Santi Vila era alcalde de Figueres (per cert, una capital comercial digna de visitar), i defensava el teixit comercial de la ciutat. En aquest àudio del juliol passat (http://www.catradio.cat/audio/650748/Horaris-comercials-i-municipis-turistics, cap al minut 12) podreu sentir-lo manifestant la importància del consens, i que “els botiguers són la pedra angular per ser vistos com un territori d’excel·lència”.
Sembla que posposem l’excel·lència, mentre cedim a interessos que no són els nostres.
David Andreu, membre de la Junta de l’ADEG