Posts Tagged ‘territori’

A qui beneficia un “outlet” a Viladecans?

dimecres, 24 de abril del 2013

El departament de Territori de la Generalitat de Catalunya ha venut uns terrenys que originàriament estaven destinats a un parc empresarial aeronàutic, a una empresa que hi construirà un centre comercial de botigues “Outlet”.

Per a protegir l’operació de les crítiques, s’ha posat per endavant la creació de 1.000 llocs de treball. La informació, procedent de la promotora (podeu llegir la informació aquí), ha sigut ràpidament adoptada per l’administració, i amplificada pels mitjans de comunicació. És la miopia de qui no veu que els llocs de treball es transvasaran des de les botigues que es veuran abocades a tancar per la pèrdua de clientela.

Posar per endavant la creació de llocs de treball és una estratègia comunicativa que pretén guanyar adhesions per a un projecte que no beneficia el territori. Es tracta d’un projecte marcià, que aterra en uns terrenys de propietat fins ara pública, i que suposa un impacte negatiu tant pel teixit comercial de les comarques al sud de Barcelona, com per a la mobilitat viària.

El model comercial català, defensat entre d’altres pel mateix conseller Puig l’endemà que el conseller Vila es vantés de l’operació urbanística, no és el de centres comercials allunyats del nucli i que despoblen d’activitat econòmica el centre de la ciutat. Hi ha interessos urbanístics i de grans corporacions que ho persegueixen, però no és de l’interès general. Què preferim? Centres urbans amb botigues obertes, o desplaçar-nos en cotxe a complexos d’extraradi dissenyats i administrats des de la llunyania, i al servei d’interessos poc arrelats al nostre territori?

No es tracta només de posar-nos de part del petit comerç, perquè també els centres comercials de les ciutats són cada vegada més un parc de franquícies. Es tracta de posar-nos de part del nostre propi model comercial, urbà i d’estil de vida, allunyat del concepte americà (o francès) de parcs comercials despersonalitzats, insostenibles i gestionats per individus amb ben poc interès per l’entorn on s’implanten. I prevenir-nos de la desertització del centre de la ciutats.

I així, mentre molts fem pinya amb el govern de Catalunya per a insuflar vida comercial als centres de les nostres viles, nosaltres mateixos ens fem trampes promovent des de la mateixa administració una operació urbanística on l’Incasòl ha fet caixa i l’ajuntament de Viladecans en traurà un rèdit a curt termini (després d’invertir 32 milions en la urbanització). I on hi havia d’anar un parc aeronàutic per atraure inversions en sectors productius d’alt valor afegit, i ara hi haurà botigues on comprar a preu rebaixat col·leccions de temporades anteriors.

No fa pas massa, el conseller Santi Vila era alcalde de Figueres (per cert, una capital comercial digna de visitar), i defensava el teixit comercial de la ciutat. En aquest àudio del juliol passat (http://www.catradio.cat/audio/650748/Horaris-comercials-i-municipis-turistics, cap al minut 12) podreu sentir-lo manifestant la importància del consens, i que “els botiguers són la pedra angular per ser vistos com un territori d’excel·lència”.

Sembla que posposem l’excel·lència, mentre cedim a interessos que no són els nostres.

David Andreu, membre de la Junta de l’ADEG

“Dret a decidir, ser o no ser”

dijous, 29 de novembre del 2012

La Junta Directiva de l’ADEG ha acordat de manera unànime un manifest favorable al “dret a decidir”. Uns mesos abans, amb el mateix consens, s’havia aprovat el posicionament favorable al pacte fiscal.

Aquesta vegada, de l’escrit que fa públic l’òrgan directiu de l’Associació se’n desprèn una aposta “per aquesta capacitat de decidir lliurement i democràticament el nostre futur col·lectiu, inspirat en les il·lusions i les expectatives de progrés, benestar social i desenvolupament econòmic; un dret essencial, indiscutible i inqüestionable que entenem com a inherent a la pròpia democràcia”.

A la declaració final, “l’ADEG, com associació plural i democràtica, es posiciona a favor del dret a decidir de Catalunya en un marc de respecte mutu i de convivència i com a preàmbul d’un futur col·lectiu de pau i prosperitat”.

No està escrit enlloc que, en aquestes qüestions, les organitzacions empresarials hagin d’expressar el seu parer en nom de tot el col·lectiu que representen. Tampoc està tan clar que els socis d’una associació empresarial demanin determinats posicionaments a la seva entitat patronal de referència.

D’una banda, algú podria apel·lar a la missió corporativa de l’ADEG, que s’expressa en el “compromís amb el seu entorn social i econòmic i que entén com a prioritari el progrés del territori, en tant que beneficia el conjunt de ciutadans i entitats que hi conviuen i garanteix el futur de les activitats que s’hi desenvolupen.” Aixó ho emmarca i ho admet gairebé tot.

D’una altra, algú podria blasmar la deferència de la nostra organització devers plantejaments de caire socio-polític que potser haurien de quedar al marge per ser aliens al compromís de l’entitat amb els Socis, alhora contribuents. Tampoc la podríem obstar, aquesta manera de pensar.

El suport al “dret a decidir”, més enllà del context actual i l’efervescència de les qüestions patriòtiques, hauria de ser inherent a qualsevol societat democràtica i, per extensió, a qualsevol institució immersa en un període històric endolcit -a vegades edulcorat- per les maneres democràtiques.

Per això, la Junta Directiva de l’ADEG no ha fet res més que reiterar-se, i potser calia fer-ho, tot just en un moment en què l’organització albira l’horitzó dels seus primers vint-i-cinc anys, consolidats sempre amb la mateixa obstinació, oberta, plural i participativa.

Isidre Also

La nova C 15, el solc d’una mà estesa

divendres, 16 de desembre del 2011

Amb la flamant C 15 els penedesencs estem més a prop del mar. Els garrafencs estem menys lluny de la vinya. El temps s’ha escurçat com si al particular rellotge de sorra se li haguessin espoliat uns quants polsims, i això ens fa sentir millor perquè arribarem abans, que és la síndrome de l’èxit. I perquè la distància tampoc no és la mateixa.

Ara bé, els d’aquí i els d’allà, tampoc no ens assemblem més que ahir; ni tan sols som capaços de sintonitzar els dials. Potser és l’interior del túnel del Montgròs, que no té cobertura per a les radiofreqüències.

El traçat que acabem d’estrenar ens aportarà, més que no pas ens restarà; hi afegirà, més que no pas en sostraurà; hi sortirem guanyant, no ho dubteu. La dimensió del guany només depèn de nosaltres mateixos; bé, de les nostres institucions i de la seva capacitat d’establir lligams saludables i interaccions positives. Aquesta mateixa C 15 és com el solc d’una mà estesa que una saberuda gitana llegeix amb més especulació que no pas encert. La depressió quiromàntica hi és; la interpretació és lliure, però. Cal posar-li ciència.

La posada en marxa del recent bypass ha coincidit amb un repunt màxim de l’estadística d’aturats. El Garraf i l’Alt Penedès sumen un total de 21.761 persones desocupades inscrites en els serveis públics. Les dues comarques donen feina a 72.245 persones, mentre que la població activa la composen 133.352 ciutadans. Se’n deriva una taxa del 16% d’aturats en relació amb la força laboral disponible, tot just a tocar de la mitjana catalana, si us hi voleu consolar; però no oblideu que tenim al costat de casa dues de les comarques amb una taxa d’atur més alta del país, el Baix Penedès i l’Anoia, amb percentatges del 24%.

Aquesta carretera del segle XXI hauria de suposar un abans i un després per al conjunt del territori. El mateix territori s’hauria de veure d’aquesta manera: com un conjunt, més enllà de les futileses pàtries i de les collonades folklòriques. Els uns sense els altres ens quedarem igual com estàvem, cada vegada pitjor. El nou canal d’oportunitats ens convida a aprofitar les complementarietats que sempre han existit i aquelles de noves que siguem capaços de generar.

Hi ha qui saluda com a favorable el fet que els ajuntaments de Vilafranca del Penedès i de Vilanova i la Geltrú siguin del mateix color. Ja ho hem vist abans, això, quan també eren del mateix color, i el resultat va ser gris. Se m’acut que les entitats que formem part de l’anomenada societat civil -tossut pleonasme- tenim la vaselina a les mans per procurar una menor fricció i afavorir el degut emmetxat. Plataformes com la del Consell Econòmic i Social de l’Alt Penedès o la del Fòrum Econòmic i Social del Garraf, en la què hi prenen part els sindicats, les organitzacions empresarials i d’altres institucions de referència, hi tenen molt a dir i ara és el moment de dir-ho. És clar que aquestes, però, també s’ho han de creure.

Isidre Also Torrents · Secretari general ADEG