A la gent sempre li ha agradat la possibilitat d’obtenir diners de forma fàcil.
Lamentablement, en la major part de les ocasions, per poder aconseguir un rendiment econòmic és necessari entregar alguna cosa a canvi. La més habitual és la feina.
Hi ha ocasions en les que sembla que és possible obtenir diners d’una forma fàcil, i fins i tot sembla que no es causa dany a ningú, o fins i tot que el dany és tant repartit que és gairebé inapreciable. Una d’aquestes situacions té a veure amb la corrupció.
Si ens preguntem com reaccionaríem davant una proposta de corrupció la major part afirmaría, i amb raó, que no es deixaria temptar per diners d’orígen no massa clar o a canvi d’accions no adients.
Però si ens preguntem sincerament si som corruptes crec que la resposta correcte és que si. Quants de vosaltres no heu fet una feina sense facturar-la per estalviar l’IVA, o heu demanat una baixa laboral sense estar realment incapacitats, o heu consignat despeses a l’empresa d’orígen ben diversos. Siguem sincers. La corrupció (corruptela en aquest cas) està instal·lada en la nostra societat i només és una qüestió de grau.
Fa uns anys una persona podia fer ostentació de la velocitat a la que circulava per la carretera i era aplaudit. En aquests moments tots ens hem conscienciat del greu problema de l’excés de velocitat, i ja sigui per les multes o per un canvi d’hàbits ha baixat la velocitat mitjana de circulació. Crec que és el moment de començar-nos a conscienciar sobre les corrupteles i començar a canviar els hàbits.
Marc Gil
Enginyer