Sobretot els més granadets recordem els còmics del Mortadelo y Filemón i el personatge del superintendent de la TIA, entranyables tots ells.
Possiblement, avui dia, en èpoques de gallines famèliques, quan tothom diu que cal reinventar-se, cal diversificar, cal anar més enllà, cal, cal, cal i cal… (afegiu tots els tòpics que vulgueu), la direcció estratègica de la TIA hauria decidit que la línia de negoci orientada a la persecució i captura de lladregots ja no era prou rendible. Potser hauria arribat el moment de canviar la missió de l’empresa. A més, ja feia temps que els informes indicaven que l’agent Mortadelo ja no era el mateix, la seva capacitat de transvestir-se estava esgotada i l’edat ja no li perdonava segons quins excessos. Del Filemón no en parlaven gaire els documents, però els rumors apuntaven que es tractava d’un agent doble, cada dia més proper a les vinyetes de la Rue del Percebe; és a dir, ja no era de fiar.
Davant d’aquest desori, l’Òrgan Suprem de la TIA, altrament dit l’OSTIA, potser hauria tingut la temptació de dedicar-se a la promoció econòmica, segurament perquè haurien trobat allò que se’n diu “un buit de mercat”. Si calia diversificar l’empresa, aquesta podria ser una bona opció. A més, un estudi encarregat a una consultora, d’aquelles que primer redacten la diagnosi i les estratègies a seguir i després fan la feina d’observació i recollida de dades, revelava que les unitats de promoció econòmica que hi havia en el mercat fins aquell moment (és a dir, la competència) semblaven prou vulnerables i, de fet, es mostraven ineficients davant d’uns reptes inexistents derivats d’una ceguera i d’una sordesa clamoroses per part dels estaments que disposaven de diners i recursos per fer-ne front. De totes totes, els executius de la TIA haurien trobat un filó: la promoció econòmica.
Vet aquí que l’inefable Mortadelo i el seu col·lega de taboles i alopècies compartides, en Filemón, serien convocats pel superintendent de la TIA i serien informats que, a partir d’aquell moment, ja no caldria sortir al carrer, que ja s’havia acabat disfressar-se de bústia de correus o de semàfor, que ja no caldria assumir més riscos; des del despatx ho farien tot perquè l’OSTIA hauria decidit canviar l’orientació de l’agència: ara es dedicaria a la promoció económica. No vulgueu imaginar-vos les cares del Mortadelo i del Filemón després d’escoltar la notícia, ells que mai havien fet altra cosa que córrer darrere els malfactors; com s’ho farien ara?
Ara magnànim, el super els informaria que les noves missions que rebrien a partir d’aquell moment tampoc no suposarien la necessitat de reciclar-se; bé, només una mica. Seria qüestió únicament d’aprendre a fer anar el word i l’excel i adquirir una certa habilitat amb la conya del feisbuc, poca cosa més. Pel que fa a la retribució, que estiguessin tranquils.
Mortadelo no se’n sabria avenir amb tants canvis sobtats en la seva carrera professional. Potser, tot plegat, es tractaria d’una conxorxa ideada per l’OSTIA per desfer-se’n d’aquell parell d’agents que durant molts i molts anys havien treballat de manera abnegada i sol·lícita per a la institució.
Podríem continuar amb la història, però trobaríem una gran dificultat. En el mateix DAFO, ineludible, l’empresa consultora de l’estudi feia constar, a l’apartat d’amenaces, que hi havia un risc de conseqüències imprevisibles: es donava com a molt probable que el dibuixant, el gran Francisco Ibáñez, presentés la dimissió. No podia ser d’una altra manera.
Isidre Also Torrents
Secretari general ADEG