Aquesta és, com diu el seu títol, una secció de converses a partir de les quals neixen dubtes com el que fa temps que em cou i que tot just fa uns dies sembla que torna a planar pel Penedès vitícola, especialment després dels resultats de la darrera verema.
És el vi del Penedès un vi de segona divisió? Aquest és ara mateix el meu dubte i així ho plantejava fa uns dies al meu bloc en un post que ha generat força moviment a les xarxes socials. En el passat debat sobre la verema, que organitza anualment l’Acadèmia Tastavins del Penedès, el que fou candidat a la presidència del Consell Regulador, Jordi Cuyàs, apuntava que els vins penedesencs estan jugant “a una categoria que no és la nostra” i afegia que ens els mercats internacionals “ens hauríem de medir amb França i Itàlia i no amb els països del Nou Món”.
Podem fer realment això? Tenim de veritat el convenciment que som iguals que italians o francesos? Jo no he sortit mai a vendre ni una ampolla de vi, però ho he vist fer en innombrables ocasions i ens delata el llenguatge no verbal que modifica el missatge que emetem de paraula, amb el gest, el to de veu i mil variables més que ens aporten més informació que la que ens donen els mots.
Sense donar exemples concrets voldria posar-me a la pell d’aquell comercial o fins i tot d’aquell cellerer que surt amb la seva maleta a donar a conèixer els seus vins. Vins com tants d’altres en un mercat saturat d’aquests tants d’altres. Com explica que el seu vi és el millor del món? Què li diu al restaurador per convèncer-lo que simplement li pari atenció? Davant d’ell han vingut 10 i darrera en passaran 10 més.
Segurament utilitzarà les millors paraules i les tècniques comercials més estudiades però en el fons, molt en el fons, sabrà que el seu vi és un de tants d’altres.
Això és el que passa al Penedès. Som del club dels “tants d’altres” i hem anat veient com passaven per davant nostre els Ruedas i els Albariños, en blancs, o els Priorats, Montsants, Empordàs, etc, en negres. Per sort, ens queden els rosats on, de moment, no he trobat ningú que ens superi.
I som d’aquest club perquè hi hem volgut ser. Perquè hem deixat que les grans firmes de vi i cava fessin el seu camí (lícit, d’altra banda) mirant més per casa seva que per al conjunt de la comunitat. Perquè hem preferit els diners a la butxaca i ben guardats d’un raïm mal pagat que l’aposta incerta d’una unió real de tot el sector agrari amb objectius clars i amb visions de rendibilitat a mig termini. Perquè hem volgut ser més papistes que el Papa elaborant tota mena de varietats que, a vegades han donat bons resultats, tampoc cal criminalitzar-les, però que han desdibuixat completament els signes identitaris de la terra. I finalment, perquè hem combregat amb una burocràcia lenta i feixuga que durant anys ha estat incapaç d’anticipar-se o simplement de posar-se al nivell dels problemes i inquietuds reals d’agricultors, elaboradors i consumidors.
Per tot això, sí que crec que els vins del Penedès són vins de segona divisió. Perquè nosaltres ho hem volgut i perquè solament nosaltres podem fer que això canviï. Falta que ho vulguem de veritat.
Imma Pulido
Periodista