Imagineu-vos que el Penedès no tingués oferta d’estudis universitaris, i un bon dia es decidís establir-hi una escola universitària d’enginyeria. Seria una notícia envejada per molts altres territoris. En canvi, tenim la sort de tenir-la des de fa molts anys, i és obligació de tots buscar-ne tant la continuïtat com l’excel·lència. I en aquest bloc podeu trobar referències a aquesta obligació i a l’intent de posar la Universitat a l’agenda pública.

Darrerament hem vist com l’escola universitària de Vilanova ha perdut alumes, i això ens ha fet saltar les alarmes: una universitat que no té el nombre d’alumnes suficient és una universitat que s’aboca a l’extinció. La nostra Universitat pateix la competència d’altres facultats, i ja no es nodreix de l’excedent d’estudiants de Barcelona ni dels que venien d’altres comunitats espanyoles.

Però en el darrer Dimecres de l’ADEG, on va fer ponència el Comissionat d’Universitats Joan Majó, el director de l’EPSEVG ens va donar senyals d’optimisme. El senyor Trullols va aportar dades positives, sobretot comparant la davallada d’alumnes de Vilanova amb la de la resta de carreres tecnològiques, i va posar al damunt de la taula certa esperança de millora.

Davant d’això ni pessimisme ni autocomplaença. Cal posar tot el nostre esforç i capacitat d’influència per aconseguir millors fites per la nostra escola. Però pel que sabem del context de l’oferta universitària d’ara i del futur veiem clar que el camí correcte per a la nostra universitat és el camí de l’excel·lència de l’oferta acadèmica, perquè els estudiants la triïn per a estudiar-hi. Perquè ara, les facultats estan en competència.

L’ADEG sempre ha tingut la mà estesa per a ajudar la Universitat: reclamarem l’atenció que l’escola necessita i ens posarem en primera línia per ajudar però també per exigir. Podeu comptar-hi.

Per què res ens deixaria més tristos que una notícia que relatés el final dels estudis universitaris a casa nostra.

David Andreu
ADQA