Seguint el compromís de convertir en posts d’aquest bloc les meves intervencions al programa Temps d’Empresa de Ràdio Ribes com a expert en TIC, em plau presentar-los, senyores i senyors, els “Smartphones”.

Es presenten com telèfons mòbils amb prestacions extra però en realitat són ordinadors que s’han empetitit i han canviat de carril. Són tant petits que caben a la butxaca. Són tant portàtils que els tenim a l’abast sigui on sigui que els necessitem i això obre una porta a una altra dimensió de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Són tant petits que, en el millor dels casos, només hi cap un teclat de barrufets encara que el més normal és que no en tinguin. Tampoc tenen mouse i per això han hagut de desenvolupar noves capacitats de comunicació amb l’amo.
I aquesta és la gran novetat: Tenen sentits. Tenen “vista”, tenen “oïda”, tenen “tacte” i saben orientar-se. Millor que “smartphones” (encara falta una mica per a què siguin “smarts”), s’haurien d’anomenar “Sensory computers”. Deixo aquí la proposta per si algú la vol recollir.

Gràcies a GPS i giròscops-3D determinen amb precisió la seva posició i orientació i això ha permès, per exemple, a TMB (Transports Metropolitans de Barcelona) desenvolupar un aplicatiu “TMB Virtual” que permet determinar quin és el mitjà de transport per anar des de la posició actual (que ja la sap) fins a la destinació indicada. Un cop ha informat, per exemple, que la millor manera d’arribar a “Sagrada Família” és agafar el metro, demana a l’usuari que situi l’aparell en posició horitzontal i llavors mostra per pantalla una fletxa que anirà indicant (ara cap a l’esquerra, ara ap a la dreta) com arribar caminant a l’estació de metro més propera. Aquest és un excel·lent exemple de què vol dir “una nova dimensió per a les TIC”.

La càmara fotogràfica que incorporen és la part orgànica del sentit de la vista. En comparació al primitiu “morse” que és el “click click” del mouse o el “tac tac” del teclat, la interpretació d’imatges (la vista) és una forma d’interacció formidable. Google està desenvolupant un producte (“Googles”) que ens permetrà, per exemple, mirar (fotografiar fins ara) un quadre d’un museu i obtenir-ne l’explicació, o mirar la portada d’un llibre, identificar-lo i comprar-lo on-line o mirar un cartell en un idioma desconegut i obtenir-ne la traducció. “GoCart” o “ShopSavvy” són programes que miren els codis de barres de, per exemple, un cartrò de llet al supermercat i ens saben dir on el podem trobar més barat (que ja són ganes de buscar murga).

El telèfon que incorporen té un auricular i un micro. Considerats com orgues dels “sensory computers”, l’auricular no és una orella sinó que és una boca per on poden parlar i el micròfon és en realitat una orella per on escoltar.

“Shazam” és un divertit programa capaç d’escoltar i identificar una cançó. L’escolta, l’identifica i a continuació mostra l’autor, el cantant, la imatge de la coberta del disc i com comprar-la online. Una divertit exemple del que vol dir tenir “oïda”. Si, com hem comentat, els smartphones no tenen teclat ni mouse però tenen oïda llavors (això ja no és tonteria) podem “dir” (molt millor que escriure) el que volem. “Voice Action” és un programa que escolta i executa instruccions. Podem demanar-li “truca el Josep” i “voice action” ho interpreta, determina el número de telèfon del Josep i fa la trucada. Molt millor que escriure un e-mail és dictar-lo i que “voice action” l’escrigui i l’enviï.

Les pantalles tàctils no són cap novetat però la possibilitat d’utilitzar més d’un dit simultàniament permet donar ordres més complexes, molt més enllà que el que es pot fer amb el mouse.

Finalment els smartphones comencen a ser utilitzats com a dispositius de control d’altres màquines. Em penso que és Honda que ha fabricat un ciclomotor sense comptaquilòmetres. El comptaquilòmetres és un Iphone que un cop connectat a la moto, mostra la velocitat, km recorreguts, temperatura, benzina disponible, etc.

Això simplifica la fabricació de la moto i …. i alguna cosa més. Ara afluixem la corretja de la imaginació i comencem a combinar sentits. Si l’smartphone sap connectar-se a la moto (o al que sigui) i si sap escoltar les nostres ordres (voice action), res impedeix que poguem comuniar-nos amb la moto amb la veu. “Esquerra” i la moto encendrà l’intermitent esquerra; “Escolti senyor, queda poca benzina i a prop hi ha una benzinera” ens dirà l’smartphone quan convingui. També li podem demanar: “Quan estigui a 25 metres de casa encén el llum del garatge” (abans d’això en dèiem programar un dispositiu).

Això és el present que està trucant a la porta. 250.000 programes desenvolupats sobre Iphone i 100.000 sobre Android ho avalen. Les empreses del sector de les TIC tenim el repte d’assumir aquestes tecnologies i oferir-les a les empreses que servim. Les empreses ja poden esmolar la imaginació i començar a pensar com aplicar-les i treure’n profit. Guanya el primer.

Conrad Rovira
Sistemes Informàtics a16 sl