Recupero un article publicat fa unes setmanes en un diari de gran tiratge. L’autor de l’escrit -no el conec- és el president de la Confederació de Comerç Especialitzat de la Comunitat de Madrid (COCEM).
No caigueu en la frivolitat de desqualificar el text atesa la seva procedència. Considero que tot just els arguments expressats tenen encara més força pel fet de recollir un parer sorgit d’un entorn de favorits, cortesans i palafreners, com és aquest paisatge decimonònic de la capital del regne.
A més, cal valorar en el seu punt que en el web d’aquesta confederació madrilenya es destaqui, com a epígraf inspirador, les paraules d’Antoni Gaudí: “Para hacer las cosas bien, primero el amor, y luego la técnica”. Res a dir, per tant.
El cas és que el president de la COCEM va posar nerviós a més d’un arran de la publicació d’un article en què qüestiona el paper dels representants de les organitzacions empresarials. Hilario Alfaro fa referència a les penúries que pateixen els empresaris i els esforços que han de fer per procurar la continuïtat dels seus negocis mentre “miran desconcertados a sus representantes, enfrascados en diagnósticos evidentes, en actividades políticas, en peleas intestinas o en escándalos interesados”.
L’autor proclama la necessitat d’un major lideratge per part de les organitzacions empresarials i, tot i que reconeix les escasses opcions que tenen a l’hora de resoldre els problemes estructurals i les causes de la paracme econòmica, demana que aquestes entitats es mostrin, si més no, solidàries amb els neguits dels empresaris i que actuïn d’una manera conseqüent i no només contemplativa.
Potser vol dir -se’n podria deduir- que algunes de les organitzacions empresarials que es vanen de ser més representatives, en realitat, es mostren indolents, i algunes fins i tot displicents, amb els greuges i les càrregues cada dia més oneroses que suporten els empresaris i les empresàries.
No serà que el nostre empresariat es mereix una altra cosa?
Isidre Also