La Junta Directiva de l’ADEG ha acordat de manera unànime un manifest favorable al “dret a decidir”. Uns mesos abans, amb el mateix consens, s’havia aprovat el posicionament favorable al pacte fiscal.

Aquesta vegada, de l’escrit que fa públic l’òrgan directiu de l’Associació se’n desprèn una aposta “per aquesta capacitat de decidir lliurement i democràticament el nostre futur col·lectiu, inspirat en les il·lusions i les expectatives de progrés, benestar social i desenvolupament econòmic; un dret essencial, indiscutible i inqüestionable que entenem com a inherent a la pròpia democràcia”.

A la declaració final, “l’ADEG, com associació plural i democràtica, es posiciona a favor del dret a decidir de Catalunya en un marc de respecte mutu i de convivència i com a preàmbul d’un futur col·lectiu de pau i prosperitat”.

No està escrit enlloc que, en aquestes qüestions, les organitzacions empresarials hagin d’expressar el seu parer en nom de tot el col·lectiu que representen. Tampoc està tan clar que els socis d’una associació empresarial demanin determinats posicionaments a la seva entitat patronal de referència.

D’una banda, algú podria apel·lar a la missió corporativa de l’ADEG, que s’expressa en el “compromís amb el seu entorn social i econòmic i que entén com a prioritari el progrés del territori, en tant que beneficia el conjunt de ciutadans i entitats que hi conviuen i garanteix el futur de les activitats que s’hi desenvolupen.” Aixó ho emmarca i ho admet gairebé tot.

D’una altra, algú podria blasmar la deferència de la nostra organització devers plantejaments de caire socio-polític que potser haurien de quedar al marge per ser aliens al compromís de l’entitat amb els Socis, alhora contribuents. Tampoc la podríem obstar, aquesta manera de pensar.

El suport al “dret a decidir”, més enllà del context actual i l’efervescència de les qüestions patriòtiques, hauria de ser inherent a qualsevol societat democràtica i, per extensió, a qualsevol institució immersa en un període històric endolcit -a vegades edulcorat- per les maneres democràtiques.

Per això, la Junta Directiva de l’ADEG no ha fet res més que reiterar-se, i potser calia fer-ho, tot just en un moment en què l’organització albira l’horitzó dels seus primers vint-i-cinc anys, consolidats sempre amb la mateixa obstinació, oberta, plural i participativa.

Isidre Also