Posts Tagged ‘crisi econòmica’

Joves empresaris #Indignats;-(

divendres, 23 de setembre del 2011

En els darrers temps, fruit de la crisi econòmica, s’han posat en marxa tota una sèrie de fòrums o àmbits de debat sobre les mesures que caldria aplicar amb la finalitat d’accelerar la reactivació econòmica de Catalunya, els quals s’han sumat a d’altres fòrums de discussió que ja es venien realitzant amb diferent periodicitat a iniciativa de diverses entitats privades.

Addicionalment a aquests, algunes organitzacions com les Cambres de Comerç, patronals i associacions empresarials, també han activat els seus mecanismes per fomentar la generació de propostes sobre accions que s’haurien de portar a terme per sortir de la crisi, i que es canalitzen cap als governs, tot entenent que han de ser aquests els que en liderin la seva execució.

Malauradament però, tant en aquests fòrums de recent creació, com en els òrgans de decisió de les esmentades organitzacions, el col·lectiu dels joves empresaris hi té poca representació. En la majoria de casos hi té una presència que no és més que simbòlica. I, en qualsevol cas, se li atorga menys representació que la que li correspondria pel pes que té aquest col·lectiu en el teixit empresarial.

Allunyant-nos dels tòpics en relació al grau de compromís i implicació dels joves en les institucions, una vegada més posem de relleu que els joves empresaris catalans no volem exercir de mers espectadors de tot el que està passant, sinó que volem assumir un paper actiu i protagonista en tots aquells àmbits de debat, discussió i decisió que s’estan produint en aquests moments, en relació al model econòmic futur que s’està dissenyant pel nostre país. Tenim una ferma voluntat de participar i de ser útils al país, aportant el nostre treball, dedicació, talent i assumint riscos.

Manca de tot sentit que la generació de joves que ara compten entre 30 i 45 anys, probablement la generació més preparada de què disposa el país, sigui exclosa de tots aquests fòrums i s’hagi de resignar a només poder-se implicar en les organitzacions empresarials de caràcter juvenil. La implicació dels joves en aquestes entitats i fòrums de debat, que podríem anomenar “sèniors”, és del tot necessària doncs contribuiria enormement a la seva dinamització i, en molts casos, facilitaria la seva adaptació als nous temps, a les noves formes de comunicar-se, de prendre decisions, etc. No en va, ens estem referint, molt probablement, a la generació més ben preparada del país.

Ens indigna observar com són només les generacions que ens han portat a la crisi, les que ara tornin a decidir quin ha de ser el terreny de joc futur en el que haurem de ser, precisament els joves empresaris d’avui, els que tindrem la responsabilitat d’haver de gestionar i rendibilitzar les nostres empreses. Volem participar d’aquestes decisions doncs en serem els principals afectats. Dels joves empresaris d’avui en sortiran els grans empresaris de demà, a través de l’activitat dels quals s’haurà de generar la riquesa que ha de permetre mantenir l’actual estat del benestar.

Jordi Solé i Tuyà
President de la Federació d’Asssociacions de Joves Empresaris i Emprenedors de Catalunya

La dinamització econòmica a l’agenda

dilluns, 26 de juliol del 2010

En el context econòmic i polític actual hi ha dos vectors que han de formar part del discurs: la crisi econòmica per una banda i la futura onada electoral.

Si volem teixir aquests dos fils argumetals els podem lligar en una expressió: la política de dinamització econòmica (canvieu-ne el nom pel que us faci sentir més còmodes).

Després d’haver reaccionat tard i malament al retrocés econòmic, aplicant només cures paliatives, el moment demana una altra visió de la política, una que realment serveixi per a crear riquesa.

Per això cal posar l’accent en una política de dinamització econòmica veritablement seriosa i global, vertical en els estrats de l’administració (i agents socials!) i transversal en les àrees d’actuació.

Aquesta polí­tica ha de ser, a més, capaç de treballar a dos ritmes. D’una banda ha de poder treballar aspectes tàctics de resultats a curt termini. Però, al mateix temps, ha de comptar amb la visió, i a vegades la generositat, que demanen les actuacions estratègiques, imprescindibles però de resultats diferits.

Podem parlar del que s’ha fet, però serà millor parlar del que cal fer. El més important és que aquest concepte recuperi l’espai que li correspon a l’agenda política i mediàtica, un espai que darrerament ha cedit a d’altres qüestions, a vegades rellevants, però sovint estèrils. L’onada electoral que s’acosta hauria de fer-li un lloc en el discurs i en els programes.

Cal tornar a pensar en la creació de riquesa com a un dels motius que justifiquen que ens organitzem en una societat.

David Andreu
ADQA