Com que sempre m’he trobat a gust, quin remei, en aquelles situacions en què de pocs recursos n’has de treure molt profit, un dia, ara fa un any i mig, em vaig inventar “l’observatori de la construcció”.
L’observatori de la construcció està basat en un mètode empíric i simple d’avaluació del grau d’activitat del sector. No pretén ser un mètode molt precís però si que, en canvi, és enormement barat.
El mètode consisteix en determinar una variable que sigui significativa i que, sobretot, sigui molt fàcil de mesurar. Un cop definida la variable cal fer les mesures periòdiques, analitzar-ne els resultats i ja ho tenim fet.
La variable significativa que vaig triar va ser el nombre de grues pluma i la facilitat de la mesura me la donava el fet que el terrat de casa, a la Geltrú, és relativament elevat i em permet controlar bona part de la Vilanova vella, de Baix a Mar i fins al Mas d’en Serra a les Roquetes.
Dit de forma més prosaica, el que he anat fent des de fa un any i mig és anotar, un cop al mes, les variacions en el nombre de grues que veia des del terrat quan anava a regar les plantes. Dit així queda molt d’estar per casa però com que en aquest bloc estem en confiança ja m’està bé.
A Novembre de 2009, quan la crisi ja apretava fort, el nombre de grues observades era de 6. Nombre que amb alts i baixos es va mantenir durant 9 mesos. Els baixos van ser que va desaparèixer una grua del mas d’en Serra i els alts l’aparició d’una grua nova: la de l’Auditori.
L’anàlisi d’aquestes dades reflecteix el fet que el primer semestre de 2010 només la promoció publica va generar activitat nova mentre que la privada mostrava tendència a la baixa.
A l’Agost de 2010 es produeix un fet significatiu que marca un canvi de tendència. A l’agost de 2010 desapareix la grua de les obres de l’ala est de l’ajuntament a la plaça de la Vila. A partir d’aquest moment i de mica en mica l’sky line de Vilanova es va aclarint. Setembre de 2010 desapareix una nova grua i ja només en queden quatre. Novembre de 2010 desapareix la darrera grua del Mas d’en Serra i desmunten la grua de l’obra de la residència d’avis de l’Apolo.
L’analisi de les dades ens indica que durant el segon semestre de 2010, l’activitat es va apagant a mesura que finalitzen les obres sense que es produeixi nova activitat.
Abril de 2011, desapareix la grua de l’Auditori, la única de la que he seguit tot el procés i que apreciava especialment. Ja només en queda una. Maig de 2011, s’acaba l’obra de reforma de la casa Papiol. A L’excel on apunto les meves observacions ara hi ha un zero. Si els excels tinguessin música, se sentiria un piiiiiiiiii… agut i sostingut com els que a les pel·lícules d’hospitals fan servir per simbolitzar l’arribada de la mort.
A rey muerto rey puesto. Darrerament estic descobrint tot un nou món habitat per enginyers informàtics que és molt actiu i té un futur enorme: la programació d’smartphones.
No estem davant d’una época dolenta. No hi ha èpoques bones ni dolentes. El que ara tenim al davant és una època difícil i difícil no és necessàriament sinònim de dolent. Difícil és el contrari de fàcil i si fins fa poc ho tenia bé qualsevol que fos capaç de fer coses fàcils ara ho tindran igual de bé els capaços de fer coses difícils.
Conrad Rovira Pascual
Sistemes informàtics a16 sl