Posts Tagged ‘canvi’

L’observatori de la construcció

dimecres, 18 de maig del 2011

Com que sempre m’he trobat a gust, quin remei, en aquelles situacions en què de pocs recursos n’has de treure molt profit, un dia, ara fa un any i mig, em vaig inventar “l’observatori de la construcció”.

L’observatori de la construcció està basat en un mètode empíric i simple d’avaluació del grau d’activitat del sector. No pretén ser un mètode molt precís però si que, en canvi, és enormement barat.

El mètode consisteix en determinar una variable que sigui significativa i que, sobretot, sigui molt fàcil de mesurar. Un cop definida la variable cal fer les mesures periòdiques, analitzar-ne els resultats i ja ho tenim fet.

La variable significativa que vaig triar va ser el nombre de grues pluma i la facilitat de la mesura me la donava el fet que el terrat de casa, a la Geltrú, és relativament elevat i em permet controlar bona part de la Vilanova vella, de Baix a Mar i fins al Mas d’en Serra a les Roquetes.

Dit de forma més prosaica, el que he anat fent des de fa un any i mig és anotar, un cop al mes, les variacions en el nombre de grues que veia des del terrat quan anava a regar les plantes. Dit així queda molt d’estar per casa però com que en aquest bloc estem en confiança ja m’està bé.

A Novembre de 2009, quan la crisi ja apretava fort, el nombre de grues observades era de 6. Nombre que amb alts i baixos es va mantenir durant 9 mesos. Els baixos van ser que va desaparèixer una grua del mas d’en Serra i els alts l’aparició d’una grua nova: la de l’Auditori.

L’anàlisi d’aquestes dades reflecteix el fet que el primer semestre de 2010 només la promoció publica va generar activitat nova mentre que la privada mostrava tendència a la baixa.

A l’Agost de 2010 es produeix un fet significatiu que marca un canvi de tendència. A l’agost de 2010 desapareix la grua de les obres de l’ala est de l’ajuntament a la plaça de la Vila. A partir d’aquest moment i de mica en mica l’sky line de Vilanova es va aclarint. Setembre de 2010 desapareix una nova grua i ja només en queden quatre. Novembre de 2010 desapareix la darrera grua del Mas d’en Serra i desmunten la grua de l’obra de la residència d’avis de l’Apolo.

L’analisi de les dades ens indica que durant el segon semestre de 2010, l’activitat es va apagant a mesura que finalitzen les obres sense que es produeixi nova activitat.

Abril de 2011, desapareix la grua de l’Auditori, la única de la que he seguit tot el procés i que apreciava especialment. Ja només en queda una. Maig de 2011, s’acaba l’obra de reforma de la casa Papiol. A L’excel on apunto les meves observacions ara hi ha un zero. Si els excels tinguessin música, se sentiria un piiiiiiiiii… agut i sostingut com els que a les pel·lícules d’hospitals fan servir per simbolitzar l’arribada de la mort.

A rey muerto rey puesto. Darrerament estic descobrint tot un nou món habitat per enginyers informàtics que és molt actiu i té un futur enorme: la programació d’smartphones.

No estem davant d’una época dolenta. No hi ha èpoques bones ni dolentes. El que ara tenim al davant és una època difícil i difícil no és necessàriament sinònim de dolent. Difícil és el contrari de fàcil i si fins fa poc ho tenia bé qualsevol que fos capaç de fer coses fàcils ara ho tindran igual de bé els capaços de fer coses difícils.

Conrad Rovira Pascual
Sistemes informàtics a16 sl

El Pla Estratègic del Penedès

dilluns, 28 de març del 2011

La planificació estratègica, sigui d’una organització o d’un territori, es deriva de la percepció d’una necessitat de canvi o bé d’una voluntat de millora. El canvi no pot tenir un altre rumb que no sigui el progrés. El progrés passa per la innovació, per l’adopció de nous conceptes i noves tendències que garanteixin la continuïtat; la supervivència, a vegades.

Canviar vol dir prioritzar. Per prioritzar s’ha de destriar entre diferents opcions. Això vol dir que per canviar necessàriament s’ha de renunciar a algunes coses. No hi ha estratègia sense una abdicació prèvia; ho dic d’una altra manera, tota planificació estratègica comporta un cost d’oportunitat.

Tot i que seria desitjable no es pot entendre un pla estratègic que reculli les voluntats de tothom i tingui la pretensió de deixar content a tothom. Això, en tot cas, és un pla de bones intencions; que tampoc no està gens malament; però no és un pla estratègic.

La planificació d’un territori no pot tenir la fal·lera de consensuar les directrius. La prova la tenim en que les minories parlamentàries mai no aconsegueixen l’aprovació d’un full de ruta sense abans negociar concessions i renunciar a bona part de les seves prerrogatives. Per contra, les majories parlamentàries difícilment obeiran els retrets o les discrepàncies dels seus opositors; tallen pel dret.

El Pla Estratègic del Penedès té pecats de joventut, de la mateixa manera que els seus precedents tenien l’acné de l’adolescència. No és valent. Aquí ningú renuncia a res. I així no anirem enlloc.

El 3r Pla Estratègic del Penedès volia ser la carta estratègica de tot el Penedès, més enllà del fet comarcal. S’ha gestat a Vilafranca i quan ja estava embastat s’ha volgut exportar a la resta del territori. No és fàcil que el Garraf i el Baix Penedès -ja no parlo de l’Anoia- acceptin com a propi un seguit de propòsits que li resulten aliens i, fins i tot, fora del seu districte de decisió -això ho va dir l’alcalde del Vendrell en un exercici de sinceritat que potser va resultar hostil per a segons qui.

La Fundació ProPenedès és una institució que té expertesa i ho sap fer bé a l’hora de seure la gent a taula i promoure el debat. Encara no ha perdut tot el crèdit. Hauria d’aspirar també a ser l’escenari d’una discusió ineludible sobre el futur del territori, encara que la disputa tingui moments de tensió i no deixi content a tothom. Més que un fòrum de debat, en el què cadascú defensa la seva parcel·la, ens cal un estadi en el què tothom defensi l’àmbit penedesenc, per damunt dels interessos personals i de certes manies persecutòries. A l’hora de decidir com volem el tros, no són bons els plantejaments innegociables i no ajuden gaire les actituds intransigents.

Si la planificació estratègica ens ha de servir per abordar el canvi pretès abans cal abordar un canvi en les maneres i, potser també, un canvi dels actors nominats.

Isidre Also Torrents
Secretari general ADEG