Amb el pla “Catalunya, escola d’emprenedors” la consellera d’Ensenyament ha dit que des d’ara les escoles impartiran “aprenentatge i emprenentatge” i que això farà “engrandir i enfortir l’esperit emprenedor català”.

Saludem la proposta del Govern, sens dubte, però alhora caldrà esperar que es comenci la casa pels fonaments; és a dir, que es tinguin en compte tant els docents com els entorns d’afectació dels nostres joves. Els primers revelen els coneixements; dels segons se’n deriva la transmissió dels valors. I no es pot interpretar l’emprenedoria sense els uns i sense els altres.

L’emprenedoria per decret trobarà reticències per part dels mestres, pel fet que aquests han rebut la formació adequada per impartir valors de ciutadania, no pas per fer apostolat de l’emprenedoria. Fins i tot és possible que entre l’estament docent la figura de l’emprenedor estigui distorsionada.

Si ens ho prenem amb el necessari rigor, l’empelt emprenedor a l’escola s’ha d’iniciar a les facultats de Magisteri, tot preparant aquells que després hauran de transmetre els predicats de la cultura de l’esforç. Ens portarà anys abans no estiguem en disposició d’inserir els valors del compromís i del sacrifici en els nostres catecúmens.

De la mateixa manera, pel que fa als mestres més veterans s’ha de treballar en un primer estadi, tot imbuint primer el convenciment i després el mètode. No resulta gens fàcil perquè els bons mestres no tenen perquè ser, a més, bons aprenents.

Fa cosa de quaranta anys i tants més, als estudiants ens feien nadar en les aigües de l’hagiografia. La vacuna per als mals pensaments no era altra que l’estudi de la vida dels sants. De les virtuts d’uns i altres, de tot el santoral, n’havíem d’aprendre i havíem de construir la nostra identitat personal; a casa també feien el que podien, els nostres pares. Llavors, l’onanisme era pecat; ara volem que els xavals siguin més autosuficients. Quina paradoxa. El cas és que ens van educar amb una mena de reg per aspersió.

Els valors que porta implícits l’emprenedoria requereixen un reg per immersió. La societat ha d’entendre i ha de fer-se seus els beneficis de l’actitud contributiva. Els nostres joves han de ser inoculats amb els virus de l’inconformisme, del repte personal i del compromís amb l’entorn, i han de rebre una preparació que estimuli la seva implicació en la vida dels municipis, fent-se sentir i fent-se escoltar. Això també és emprenedoria.

Això es pot aconseguir només si abans eduquem els docents. Ells han de ser els primers convençuts perquè ells són, en les etapes més permeables del procés educatiu, els que tenen la clau de l’èxit. El mateix podem dir de les famílies, perquè sens dubte en l’entorn afectiu també es formen els valors i les actituds.

Isidre Also Torrents
Secretari general ADEG