Reconec que estem maltractant injustament el jovent. Per una banda els estem castigant amb un atur ferotge i per altre banda els estem acusant d’uns delictes que encara no han comès. Que si no seran capaços de crear prou riquesa per a pagar les nostres pensions quan siguem jubilats, que si no tenen esperit de sacrifici, que si no són tan cultes com nosaltres. Fins i tot, els metges els pronostiques una esperança de vida menor. Uf, menys mal que ja sóc gran.
L’Elisenda, però, que és biòloga, jove, de Calafell i neboda de mon germà, investiga el comportament d’una proteïna anomenada CD69 que és present a la membrana dels leucòcits i intervé en processos immunològics. Interessant.
L’Hug, que és economista, jove, de Sitges i fill d’uns amics meus, fa poc l’han anomenat director financer d’un grup que té com a funció representar els armadors, buscar càrrega per als seus vaixells i gestionar-ne el transport. Bo.
En Xavier, que és jove, de Sitges i fill d’uns altres amics meus, també, després de passar per la London School of Econòmics (que és com la Masia del Barça però en economia), està fent el doctorat i és profe a la universitat on, de moment, fa de matxaca però amb perspectives molt bones. Ho veieu com no tot són desgràcies.
En Raimon, que és jove, de Vilanova i amic meu, és enginyer de software i es dedica a la programació de mòbils. Quan per Reis us regalin un Nokia o un Iphone de darrera generació, d’aquells que fan tantes coses, és molt probable que porti el seu software. Ei!, això és estar a la cresta de l’onada en altes tecnologies.
Ens podríem quedar tranquils si no fos per algun petit detall. L’Elisenda no treballa a Barcelona, està a Melbourne. Aquí estem reduint els pressupostos de recerca i té poques possibilitats. L’Hug no treballa al port de Vilanova ni al de Barcelona, treballa al port de Rades a Tunísia, allà estan creixent mentre aquí tanquen les empreses. En Xavier no treballa a la Universitat de Barcelona, treballa a la universitat de Minneàpolis que està plena de premis Nobel i on un bon currículum pesa més que una bon contacte. En Raimon tampoc treballa a Barcelona, treballa en una tranquil·la ciutat holandesa que es diu Enschede. El van localitzar, el van fitxar i ara les plusvàlues del seu talent es queden a Holanda.
No passa res. L’ Ibrahimovic, que és jove, suec i no conec la seva família treballa a Barcelona. Una cosa per l’altre. Cadascú lo seu. Visca el Barça i Visca Catalunya.
Conrad Rovira Pascual
Sistemes informàtics a16
Molt bona reflexio Conrad, jo també en conec que han hagut de marxar fora per poder treballar en projectes que aqui no es plantegen.