Archive for the ‘Economia comarcal’ Category

A qui beneficia un “outlet” a Viladecans?

dimecres, 24 de abril del 2013

El departament de Territori de la Generalitat de Catalunya ha venut uns terrenys que originàriament estaven destinats a un parc empresarial aeronàutic, a una empresa que hi construirà un centre comercial de botigues “Outlet”.

Per a protegir l’operació de les crítiques, s’ha posat per endavant la creació de 1.000 llocs de treball. La informació, procedent de la promotora (podeu llegir la informació aquí), ha sigut ràpidament adoptada per l’administració, i amplificada pels mitjans de comunicació. És la miopia de qui no veu que els llocs de treball es transvasaran des de les botigues que es veuran abocades a tancar per la pèrdua de clientela.

Posar per endavant la creació de llocs de treball és una estratègia comunicativa que pretén guanyar adhesions per a un projecte que no beneficia el territori. Es tracta d’un projecte marcià, que aterra en uns terrenys de propietat fins ara pública, i que suposa un impacte negatiu tant pel teixit comercial de les comarques al sud de Barcelona, com per a la mobilitat viària.

El model comercial català, defensat entre d’altres pel mateix conseller Puig l’endemà que el conseller Vila es vantés de l’operació urbanística, no és el de centres comercials allunyats del nucli i que despoblen d’activitat econòmica el centre de la ciutat. Hi ha interessos urbanístics i de grans corporacions que ho persegueixen, però no és de l’interès general. Què preferim? Centres urbans amb botigues obertes, o desplaçar-nos en cotxe a complexos d’extraradi dissenyats i administrats des de la llunyania, i al servei d’interessos poc arrelats al nostre territori?

No es tracta només de posar-nos de part del petit comerç, perquè també els centres comercials de les ciutats són cada vegada més un parc de franquícies. Es tracta de posar-nos de part del nostre propi model comercial, urbà i d’estil de vida, allunyat del concepte americà (o francès) de parcs comercials despersonalitzats, insostenibles i gestionats per individus amb ben poc interès per l’entorn on s’implanten. I prevenir-nos de la desertització del centre de la ciutats.

I així, mentre molts fem pinya amb el govern de Catalunya per a insuflar vida comercial als centres de les nostres viles, nosaltres mateixos ens fem trampes promovent des de la mateixa administració una operació urbanística on l’Incasòl ha fet caixa i l’ajuntament de Viladecans en traurà un rèdit a curt termini (després d’invertir 32 milions en la urbanització). I on hi havia d’anar un parc aeronàutic per atraure inversions en sectors productius d’alt valor afegit, i ara hi haurà botigues on comprar a preu rebaixat col·leccions de temporades anteriors.

No fa pas massa, el conseller Santi Vila era alcalde de Figueres (per cert, una capital comercial digna de visitar), i defensava el teixit comercial de la ciutat. En aquest àudio del juliol passat (http://www.catradio.cat/audio/650748/Horaris-comercials-i-municipis-turistics, cap al minut 12) podreu sentir-lo manifestant la importància del consens, i que “els botiguers són la pedra angular per ser vistos com un territori d’excel·lència”.

Sembla que posposem l’excel·lència, mentre cedim a interessos que no són els nostres.

David Andreu, membre de la Junta de l’ADEG

Es busquen bons projectes de negoci

dijous, 1 de novembre del 2012

Al Fòrum Local d’Inversors promogut per l’ADEG hem reunit un grup d’inversors amb una certa avidesa de posar quantitats petites de diners, i també moderades i fins i tot importants, en iniciatives empresarials que es vulguin desenvolupar a prop de casa, a la regió del Penedès i el Garraf.

Ens falten bons projectes de negoci. Ens falten artífexs que vulguin presentar les seves propostes d’empresa. Ens falten emprenedors que tinguin horitzons d’ambició i que creguin en les seves mateixes idees i la capacitat de desenvolupar-les.

Fins al 31 de desembre, hem obert un termini de presentació de business plans. Aquesta serà la segona tanda de propostes candidates a ser exposades en una nova sessió del Fòrum Local d’Inversors. Un Comitè d’Avaluacions validarà els projectes que posteriorment es posaran a l’abast dels inversors.

L’ADEG compleix amb la missió d’afavorir la germinació i el creixement d’iniciatives empresarials que tinguin el propòsit de radicar a casa nostra. Aquest Fòrum Local d’Inversors és una bona manera de fer-ho.

Isidre Also

D’una empresa municipal a una empresa de la ciutat

dilluns, 13 de agost del 2012

Darrerament ha aparegut en el debat polític a Vilanova i la Geltrú la possibilitat que l’Ajuntament vengui al sector privat fins a un 49% de les empreses municipals que gestiona. Per ser més precisos, les més atractives pel mercat: La Companyia d’Aigües de Vilanova i la Geltrú i VNG Aparcaments. L’únic argument per a fer-ho és la necessitat de liquiditat per a l’Ajuntament.

Mereix especial atenció el cas de la Companyia d’Aigües. Des de fora de la companyia, i des de fora de l’Ajuntament, aquesta venda sembla un mal negoci. No cal aprofundir massa en l’argument per entendre que és millor gestionar-te tu mateix les teves necessitats, i més si amb aquesta gestió hi guanyes diners. Les experiències que expliquen les ciutats on han fet entrar capital forà en la gestió de l’aigua no semblen especialment desitjables de viure-les en pròpia pell. En definitiva, vendre-la per aconseguir diners és pa per avui i fam per demà. Crec que pocs estarien en desacord amb aquesta afirmació, fins i tot aquells que es veiessin obligats a fer-ho.

Com a simple opinador m’atreveixo a donar una sortida en positiu a aquest atzucac: fer entrar capital privat i mantenir la propietat local. Una idea segons la qual l’entrada de capital privat es fes a partir de la participació de petits inversors locals, d’un número ampli de vilanovins que poguessin disposar d’un petit capital i que es volguessin convertir en petits accionistes de la seva companyia d’aigües, mentre l’Ajuntament en manté el 51% del capital. D’aquesta manera, es podria fer front a la necessitat de liquiditat del consistori i la companyia seguiria sent de la ciutat.

Però resoldre aquesta dificultat puntual de tresoreria de l’Ajuntament seria només el primer punt fort d’aquesta proposta. El més important seria aprofitar l’entrada de capital per convertir una empresa municipal en una empresa de ciutat, que serveixi no només per a gestionar un servei que fa 150 anys que es gestiona prou bé, sinó que aquesta empresa i aquest negoci de base servís per a impulsar nous projectes empresarials per a la ciutat i els seus ciutadans. Nous negocis que es poden impulsar des de la proximitat i des del bagatge d’una empresa consolidada, solvent, i amb una cartera de clients que tenen un tret en comú amb els seus accionistes: són de Vilanova.

En el context actual es requereixen estímuls en l’economia local, i una companyia amb aquesta vocació en podria aportar en camps com el medi ambient, l’energia o qualsevol altre servei que es pugui prestar des de la proximitat. Estímuls que suposessin un negoci per la companyia, progrés sostenible per a la ciutat i un cop de mà en la recuperació econòmica i del treball, en una cohabitació positiva amb el sector privat.

Ho dic des del desconeixement tècnic del servei, i també des del desconeixement de l’estat financer de la companyia. Igualment desconec quins haurien de ser els mecanismes per assegurar un mapa accionarial que permetés l’entrada de molts petits accionistes, limités la concentració, i al mateix temps afavorís el desenvolupament empresarial i preservés l’esperit de servei. Però tinc la impressió que és una companyia solvent i ben gestionada, i també tinc la impressió que seríem molts els vilanovins disposats a invertir una petita quantitat en accions d’una companyia que pot tenir un bon futur per davant.

Aquest post no dóna per més. No es pretén resoldre tots els interrogants al voltant d’aquesta idea. Només es posa al damunt de la taula una preproposta i s’ofereix el compromís de col·laborar si la idea és ben rebuda.

David Andreu
ADQA