Els surfistes, en els seus equilibris intenten evitar dos perills, un és que l’onada els rebregui, resultat que es considera digne en la lluita contra l’element, l’altre, humiliant, és perdre l’onada.

Cada vegada hi ha més gent que, en la seva activitat professional, “surfegen” amb la tecnologia. La tecnologia, com les ones, és ràpida i trenca constantment. En volen un exemple? Doncs mirin a la meva feina, la informàtica, fins fa quatre dies la cresta de l’onada era Internet i el “cloud computing”. Doncs bé, això ja s’ha acabat. Ara a la cresta de l’onada hi ha la programació dels I-phone, Androids i altres dispositius mòbils. La diferència entre programar I-phones i el que hem fet fins ara és com passar de conduir una moto a navegar en vaixell. Tant les motos com els vaixells serveixen per desplaçar-se i aquí s’acaben les similituds. Evitar la humiliació de perdre l’onada i quedar “fora del negoci” tecnològic ens obliga als informàtics a adaptar-nos constantment. Tant és així que aquest fet ja no passa de ser una característica més de la nostra feina.

La qüestió que vull comentar és que les eines tecnològiques canvien i evolucionen ràpidament tant si els usuaris són informàtics com si no i que a tot arreu on hi ha un ordinador hi ha una onada que es desplaça ràpid i que pot descavalcar el seu usuari. En són exemples viscuts de prop els casos dels dissenyadors gràfics, que cada vegada més es veuen empesos a traficar amb conceptes abstractes per a la seva mentalitat “artística” com són els llenguatges “xml” per a la transmissió estructurada de dades o els llenguatges procedurals que cada vegada més incorporen aquelles eines que en les seves primeres versions eren simples llapís de dibuix digitals. També les activitats amb un fort contingut de gestió de la informació com són les gestories que no han sabut entendre a temps els potencials d’Internet es troben en posició feble davant una competència digital, que pot ser llunyana, que fa ofertes molt econòmiques per als clients acostumats a l’ús de recursos on-line.

La dificultat de seguir el ritme d’evolució de les eines tecnològiques fa que es produeixi un fenomen que en dic: “Antiexperiència”. A les feines tradicionals l’experiència es considera un valor que va creixent amb l’exercici professional. A moltes noves activitats fortament suportades amb eines informàtiques es produeix el fet que el punt de màxim coneixement d’aquestes eines, i per tant el punt de màxima productivitat és tot just una mica després de finalitzar els estudis que habiliten per a l’exercici de la professió. Després, la manca d’actualització de coneixements i la manca de formació continuada fan que l’onada s’escapi.

L’oferta de cursos de l’ADEG és àmplia, profunda i barata i sovint gratuïta. Any si, any no acostumo a seguir algun dels cursos ofertats, normalment relacionats amb l’ambit de gestió de l’empresa o comercial. L’altre àmbit de formació, el tecnològic, el resolem amb formació online a la UOC, que permet el seguiment de crèdits individuals sense que calgui iniciar cap línia de formació reglada o amb el pica-pica quotidià que proporciona l’estar constantment “connectat”. A Vilanova també ha ha una oferta de formació molt interessant que és el “Campus de la Mediterrània” que, al costat de cursos absolutament “marcians”, ofereix, en col·laboració amb la UPC, un petit apartat de cursos de ciència i tecnologia eminentment pràctics molt interessants. Diverses vegades m’he matriculat en alguns d’aquest cursos i vull denunciar aquí el fet que les tres darreres vegades, consecutives, els cursos han estat suspesos per manca d’alumnes. Em considero doncs afectat per l’anorèxia intel·lectual que afecta la gent, típicament jove, que hauria d’aprofitar aquesta oportunitat.

Conrad Rovira Pascual
Sistemes informàtics a16