dijous, 22 de març del 2012
Juan Roig, president de Mercadona, ha irritat més d’un i més de dos per posar com a exemple de cultura de l’esforç els basars xinesos. Aquells negocis que obren ben d’hora ben d’hora, com li agrada al Guardiola, i tanquen ben tard ben tard, com li agrada al Guti, alies “Pim-Pamâ€. Quan aquests establiments són tancats, no vol dir pas que no hi siguin. Diumenges i festius, hom percep moviments rere vidres i persianes com ombres –xineses en aquest cas– que deambulen amunt i avall com formiguetes. Van iniciar-se en locals més aviat tronats i desapercebuts, fins a colonitzar els eixos comercials més atrevits, abandonats en retirada pel comerç tradicional.
Ara es parla d’una tÃmida repatriació d’empreses que anys enrere havien iniciat l’aventura de trepitjar terra xinesa. AixÃ, doncs, temps de canvi, pels d’aquà i pels d’allà .
Un company que treballa en una empresa catalana amb un peu i mig a la Xina, que hi ha dies que no sap si ve o si va, i que té el Jet lag de parella de fet; no para de dir allò que molts sospiten i gairebé tothom accepta. Que no s’ha de confondre el treballar molt amb el fet d’estar moltes hores al lloc de treball. Fan l’orni tot el que poden, entenen només allò que els convé i la qualitat de la feina feta no forma part de les seves angúnies. Malgrat tot, continuen essent competitius… encara. De les maneres de fer de l’imperi asià tic en trobareu detalls al llibre “La silenciosa conquista china†dels periodistes Cardenal i Araujo. Si parlem de prà ctiques empresarials, posats a triar, jo també prefereixo referents més propers, siguin alemanys, nòrdics o italians, SÃ, italians! Malgrat la imatge de circ de tres pistes en què ho va convertir Berlusconi, ja voldria jo pel meu paÃs la seva estructura econòmica i sectorial, la solidesa i prestigi de marques o la creativitat i capacitat exportadora dels veïns de la bóta. En altres latituds la innovació sembla apuntar en altres direccions. A un empresari de Cantabria la Unió Europea no li permet registrar la marca “Hijoputa†per batejar els seus orujos i aiguardents. L’argument és que es tracta d’una paraula injuriosa, ofensiva i contrà ria als bons costums de –cito textualment– “una part de la UEâ€. M’encantaria saber on han posat la imaginà ria ratlla que deu separar els ofesos i ressentits dels més engrescats i poca-soltes. Ens hi juguem res?
Albert Tubau
Etiquetes: Araujo, capacitat exportadora, Cardenal, comerç, competitivitat, creativitat, cultura de l'esforç, estructura econòmica, innovació, negoci, prà ctiques empresarials, repatriació d'empreses, treball, Xina
Publicat a Ètica i empresa | Sense Comentaris »
dijous, 16 de febrer del 2012
Voluntat individual + voluntat individual = projecte col∙lectiu
Amb crisi surten oportunitats i nous projectes empresarials i els emprenedors hem d’actuar amb optimisme i unirâ€nos per fer projectes col∙lectius amb confiança, per sumar esforços, exercir el nostre talent, gaudir de la dignitat del treball i de la nostra experiència, desenvolupar la nostra ambició creativa per fer coses diferents, obtenir i multiplicar resultats. Per superar la crisi, no s’ha de pensar com abans, ens hem de renovar i tenir imaginació.
Després tenim l’altra moneda, que els autònoms només subsistim, sent una espècie desprotegida i en extinció en forma de “ERO silenciós”, suportant molta morositat, dificultats per cotitzar, pagar els treballadors, seguretat social, pagar impostos, avancem l’IVA i l’IRPF i ens afecta l’economia submergida. Fins on
volen arribar? No és possible assegurarâ€se el futur, només és possible perdre el present. La resignació és un suïcidi quotidià . El 90% de l’èxit consisteix senzillament, en insistir.
Un emprenedor veu oportunitats allà on mira i fa carreres de fons amb obstacles, amb incertesa per poder arribar, on altres solament veuen problemes, però la millor inversió potser és aquella que no fas.
És més important guanyar clients, que guanyar calés.
TOT ALLÃ’ QUE NO ES COMUNICA, NO EXISTEIX.
Medir Mujal
Medirflash
Etiquetes: confiança, crisi, dignitat, esforç, experiència, imaginació, inversió, morositat, oportunitats, optimisme, projectes, talent, treball
Publicat a Emprendre | 1 Comentari »
dilluns, 13 de febrer del 2012
A la gent sempre li ha agradat la possibilitat d’obtenir diners de forma fà cil.
Lamentablement, en la major part de les ocasions, per poder aconseguir un rendiment econòmic és necessari entregar alguna cosa a canvi. La més habitual és la feina.
Hi ha ocasions en les que sembla que és possible obtenir diners d’una forma fà cil, i fins i tot sembla que no es causa dany a ningú, o fins i tot que el dany és tant repartit que és gairebé inapreciable. Una d’aquestes situacions té a veure amb la corrupció.
Si ens preguntem com reaccionarÃem davant una proposta de corrupció la major part afirmarÃa, i amb raó, que no es deixaria temptar per diners d’orÃgen no massa clar o a canvi d’accions no adients.
Però si ens preguntem sincerament si som corruptes crec que la resposta correcte és que si. Quants de vosaltres no heu fet una feina sense facturar-la per estalviar l’IVA, o heu demanat una baixa laboral sense estar realment incapacitats, o heu consignat despeses a l’empresa d’orÃgen ben diversos. Siguem sincers. La corrupció (corruptela en aquest cas) està instal·lada en la nostra societat i només és una qüestió de grau.
Fa uns anys una persona podia fer ostentació de la velocitat a la que circulava per la carretera i era aplaudit. En aquests moments tots ens hem conscienciat del greu problema de l’excés de velocitat, i ja sigui per les multes o per un canvi d’hà bits ha baixat la velocitat mitjana de circulació. Crec que és el moment de començar-nos a conscienciar sobre les corrupteles i començar a canviar els hà bits.
Marc Gil
Enginyer
Etiquetes: canvi d'hà bits, corrupció, corruptela, dany, diners, IVA, societat
Publicat a Ètica i empresa | Sense Comentaris »