La nova C 15, el solc d’una mà estesa

divendres, 16 de desembre del 2011

Amb la flamant C 15 els penedesencs estem més a prop del mar. Els garrafencs estem menys lluny de la vinya. El temps s’ha escurçat com si al particular rellotge de sorra se li haguessin espoliat uns quants polsims, i això ens fa sentir millor perquè arribarem abans, que és la síndrome de l’èxit. I perquè la distància tampoc no és la mateixa.

Ara bé, els d’aquí i els d’allà, tampoc no ens assemblem més que ahir; ni tan sols som capaços de sintonitzar els dials. Potser és l’interior del túnel del Montgròs, que no té cobertura per a les radiofreqüències.

El traçat que acabem d’estrenar ens aportarà, més que no pas ens restarà; hi afegirà, més que no pas en sostraurà; hi sortirem guanyant, no ho dubteu. La dimensió del guany només depèn de nosaltres mateixos; bé, de les nostres institucions i de la seva capacitat d’establir lligams saludables i interaccions positives. Aquesta mateixa C 15 és com el solc d’una mà estesa que una saberuda gitana llegeix amb més especulació que no pas encert. La depressió quiromàntica hi és; la interpretació és lliure, però. Cal posar-li ciència.

La posada en marxa del recent bypass ha coincidit amb un repunt màxim de l’estadística d’aturats. El Garraf i l’Alt Penedès sumen un total de 21.761 persones desocupades inscrites en els serveis públics. Les dues comarques donen feina a 72.245 persones, mentre que la població activa la composen 133.352 ciutadans. Se’n deriva una taxa del 16% d’aturats en relació amb la força laboral disponible, tot just a tocar de la mitjana catalana, si us hi voleu consolar; però no oblideu que tenim al costat de casa dues de les comarques amb una taxa d’atur més alta del país, el Baix Penedès i l’Anoia, amb percentatges del 24%.

Aquesta carretera del segle XXI hauria de suposar un abans i un després per al conjunt del territori. El mateix territori s’hauria de veure d’aquesta manera: com un conjunt, més enllà de les futileses pàtries i de les collonades folklòriques. Els uns sense els altres ens quedarem igual com estàvem, cada vegada pitjor. El nou canal d’oportunitats ens convida a aprofitar les complementarietats que sempre han existit i aquelles de noves que siguem capaços de generar.

Hi ha qui saluda com a favorable el fet que els ajuntaments de Vilafranca del Penedès i de Vilanova i la Geltrú siguin del mateix color. Ja ho hem vist abans, això, quan també eren del mateix color, i el resultat va ser gris. Se m’acut que les entitats que formem part de l’anomenada societat civil -tossut pleonasme- tenim la vaselina a les mans per procurar una menor fricció i afavorir el degut emmetxat. Plataformes com la del Consell Econòmic i Social de l’Alt Penedès o la del Fòrum Econòmic i Social del Garraf, en la què hi prenen part els sindicats, les organitzacions empresarials i d’altres institucions de referència, hi tenen molt a dir i ara és el moment de dir-ho. És clar que aquestes, però, també s’ho han de creure.

Isidre Also Torrents · Secretari general ADEG

L’emprenedoria per decret

dilluns, 21 de novembre del 2011

Amb el pla “Catalunya, escola d’emprenedors†la consellera d’Ensenyament ha dit que des d’ara les escoles impartiran “aprenentatge i emprenentatge†i que això farà “engrandir i enfortir l’esperit emprenedor catalàâ€.

Saludem la proposta del Govern, sens dubte, però alhora caldrà esperar que es comenci la casa pels fonaments; és a dir, que es tinguin en compte tant els docents com els entorns d’afectació dels nostres joves. Els primers revelen els coneixements; dels segons se’n deriva la transmissió dels valors. I no es pot interpretar l’emprenedoria sense els uns i sense els altres.

L’emprenedoria per decret trobarà reticències per part dels mestres, pel fet que aquests han rebut la formació adequada per impartir valors de ciutadania, no pas per fer apostolat de l’emprenedoria. Fins i tot és possible que entre l’estament docent la figura de l’emprenedor estigui distorsionada.

Si ens ho prenem amb el necessari rigor, l’empelt emprenedor a l’escola s’ha d’iniciar a les facultats de Magisteri, tot preparant aquells que després hauran de transmetre els predicats de la cultura de l’esforç. Ens portarà anys abans no estiguem en disposició d’inserir els valors del compromís i del sacrifici en els nostres catecúmens.

De la mateixa manera, pel que fa als mestres més veterans s’ha de treballar en un primer estadi, tot imbuint primer el convenciment i després el mètode. No resulta gens fàcil perquè els bons mestres no tenen perquè ser, a més, bons aprenents.

Fa cosa de quaranta anys i tants més, als estudiants ens feien nadar en les aigües de l’hagiografia. La vacuna per als mals pensaments no era altra que l’estudi de la vida dels sants. De les virtuts d’uns i altres, de tot el santoral, n’havíem d’aprendre i havíem de construir la nostra identitat personal; a casa també feien el que podien, els nostres pares. Llavors, l’onanisme era pecat; ara volem que els xavals siguin més autosuficients. Quina paradoxa. El cas és que ens van educar amb una mena de reg per aspersió.

Els valors que porta implícits l’emprenedoria requereixen un reg per immersió. La societat ha d’entendre i ha de fer-se seus els beneficis de l’actitud contributiva. Els nostres joves han de ser inoculats amb els virus de l’inconformisme, del repte personal i del compromís amb l’entorn, i han de rebre una preparació que estimuli la seva implicació en la vida dels municipis, fent-se sentir i fent-se escoltar. Això també és emprenedoria.

Això es pot aconseguir només si abans eduquem els docents. Ells han de ser els primers convençuts perquè ells són, en les etapes més permeables del procés educatiu, els que tenen la clau de l’èxit. El mateix podem dir de les famílies, perquè sens dubte en l’entorn afectiu també es formen els valors i les actituds.

Isidre Also Torrents
Secretari general ADEG

Joves empresaris #Indignats;-(

divendres, 23 de setembre del 2011

En els darrers temps, fruit de la crisi econòmica, s’han posat en marxa tota una sèrie de fòrums o àmbits de debat sobre les mesures que caldria aplicar amb la finalitat d’accelerar la reactivació econòmica de Catalunya, els quals s’han sumat a d’altres fòrums de discussió que ja es venien realitzant amb diferent periodicitat a iniciativa de diverses entitats privades.

Addicionalment a aquests, algunes organitzacions com les Cambres de Comerç, patronals i associacions empresarials, també han activat els seus mecanismes per fomentar la generació de propostes sobre accions que s’haurien de portar a terme per sortir de la crisi, i que es canalitzen cap als governs, tot entenent que han de ser aquests els que en liderin la seva execució.

Malauradament però, tant en aquests fòrums de recent creació, com en els òrgans de decisió de les esmentades organitzacions, el col·lectiu dels joves empresaris hi té poca representació. En la majoria de casos hi té una presència que no és més que simbòlica. I, en qualsevol cas, se li atorga menys representació que la que li correspondria pel pes que té aquest col·lectiu en el teixit empresarial.

Allunyant-nos dels tòpics en relació al grau de compromís i implicació dels joves en les institucions, una vegada més posem de relleu que els joves empresaris catalans no volem exercir de mers espectadors de tot el que està passant, sinó que volem assumir un paper actiu i protagonista en tots aquells àmbits de debat, discussió i decisió que s’estan produint en aquests moments, en relació al model econòmic futur que s’està dissenyant pel nostre país. Tenim una ferma voluntat de participar i de ser útils al país, aportant el nostre treball, dedicació, talent i assumint riscos.

Manca de tot sentit que la generació de joves que ara compten entre 30 i 45 anys, probablement la generació més preparada de què disposa el país, sigui exclosa de tots aquests fòrums i s’hagi de resignar a només poder-se implicar en les organitzacions empresarials de caràcter juvenil. La implicació dels joves en aquestes entitats i fòrums de debat, que podríem anomenar “sèniorsâ€, és del tot necessària doncs contribuiria enormement a la seva dinamització i, en molts casos, facilitaria la seva adaptació als nous temps, a les noves formes de comunicar-se, de prendre decisions, etc. No en va, ens estem referint, molt probablement, a la generació més ben preparada del país.

Ens indigna observar com són només les generacions que ens han portat a la crisi, les que ara tornin a decidir quin ha de ser el terreny de joc futur en el que haurem de ser, precisament els joves empresaris d’avui, els que tindrem la responsabilitat d’haver de gestionar i rendibilitzar les nostres empreses. Volem participar d’aquestes decisions doncs en serem els principals afectats. Dels joves empresaris d’avui en sortiran els grans empresaris de demà, a través de l’activitat dels quals s’haurà de generar la riquesa que ha de permetre mantenir l’actual estat del benestar.

Jordi Solé i Tuyà
President de la Federació d’Asssociacions de Joves Empresaris i Emprenedors de Catalunya